dilluns, 20 de gener del 2014

1.2 El telèfon


Què és?

El telèfon és un dispositiu de telecomunicacions que s'utilitza per transmetre i rebre sons a molta o poca distància. És bidireccional i principalment és cablejat excepte els mòbils que són no cablejats. 


Història

Els telèfons van començar amb un invent de Johan Phiplip Reis que en va crear un que només podia enviar notes musicals. Actualment es considera Antonio Meucci com a inventor. realment Alexander Graham Bell va ser el que el patentar però l'inventor va ser Meucci, entre el 1849 i el 1870. Abans que en Graham bell el patentés. 

Inicialment cada telèfon anava connectat a un altre i per poder trucar a una persona necessitaves un dispositiu i per trucar-ne a un altre un altre. Després es van crear centrals on un empleat (generalment una dona) intercanviava els cables per tal de juntar les trucades.  Actualment ho gestiona un ordinador.
 


Els telèfons poden ser fixes: En la que el telèfon té una ubicació fixaen un lloc específic. Estan connectats a la xarxa per un cable elèctric. Consta d'un micròfon un altaveu un marcatge numèric i un avisador acústic. Els cables poden ser de bronze o de fibra òptica, que transmet senyals de llum.




també poden ser mòbils. Com diu el seu nom poden ser transportats d'un lloc a una altre i no són ncablejats. aquests envien ñles senyals per satèlit. Per tant per ones electromagnètics que van d'un astèlit a l'altre telèfon o be per antenes.