dimecres, 12 de març del 2014

1.8 Sistemes de teledetecció

Què són?

Són sistemes amb els quals, com el seu nom indica, es poden detectar coses a distància, utilitzant ones. N'hi ha de 4 tipus:

1.8.1 Radar (Radio Detection and Ranging):

És un aparell que emet ones de radiofreqüència, les quals al rebotar amb un objecte torna el seu eco. El radar calcula el temps que triga a tornar, i per tant determina la distància a la que es troba l'objecte. Amb la informació creen gràfics com el següent.  




és l'antena de radar d'un vaixell.


El radar s'utilitza per a la aviació, la navegació i per calcular fenomens meteorologics


1.8.2 El radar doppler:

Aquest, el que fa és en lloc de calcular el temps que triga a tornar l'eco, calcula la distància entre ona i ona quan torna, així pot determinar la velocitat. S'utilitza per calcular les velocitats dels vehicles en carretera i per calcular les ratxes i direccions del vent. 















1.8.3 El sonar (Sound Navigation and Ranging) :

És un aparell que funciona igual que el radar però que utlitza ones de so i no electromagnètiques. S'utilitza per:

Buscar jaciments de petroli, cercar objectes dins el mar, a la metal·lúrgia, inspeccionar elements i materials i realitzar ecografies. 




1.8.4 El Lidar (Light detection and ranging):

És el mateix que l'anterior però aquest utilitza ones de llum. S'utilitza per fer mapes, determinar l'alçada a l'aviació i detectar agents químics a l'atmosfera.





1.7 Internet

Què és?

L'internet és una xarxa globalitzada que serveix per compartir qualsevol informació digitalitza a partir d'aplicacions com el WWW, el correu electrònici d'altres sistemes per compartir fitxers. Utlitza la xarxa electrònica commutada, barrejant els troços cablejats i no cablejats. Usa el protocol ADSLque dedica més amplada de banda a les informacions que es reben que les que s'envien.

Utilitza les normes dels protocols TCP/IP.

-TCP és el protocol de control de transmissió. Aquest el que fa és que la informació es divideixi en paquets, s'envii i un cop rebuda es reordeni i es detectin les perdues i errors.

-IP: és el protocol que indica com s'han de moure els paquets d'un node a un altre.







Els paquets són el petit conjunt de bits en el que es divideix la informació. Tenen una capçalera, on hi ha la destinació i la cua, per detectar errors.

Els paquets quan s'envien, per molt que hagin d'anar al mateix lloc, poden prendre camins diferents, a això se li diu commutació de paquets.



WWW: Vol dir world wide web i són el conjunt de documents escrits amb llenguatge Html, que estan disponibles en linea i es pot passar d'una a l'altra per hipervincles o links.


El navegador: és el programa que et permet viatjar per les www. Els més utilitzats són el Google Chrome,l'opera, el safari, l'internet explorer i el Mozilla firefox.

Des de internet es poden accedir a molts serveis:

-Els WWW. (www.tv3.cat)

-Telèfon. Com skipe.

-Ràdio. Com catràdio.cat   

-TV. Com tv3 i tve.

-Correu electrònic.

-Compartir fitxers, com Bit Torrent.

-Videoconferències.

-N'hi ha d'altres

dimarts, 11 de març del 2014

1.6 Les xarxes locals

Què és?


Les xarxes locals, són les que serveixen per intercanviar informació entre els diferents ordinadors, compartir perifèrics i centralitzar la connexió d'internet. 
S'usen uns ports anomenats ports ethernet, que utilitzen un connector RJ-45. 

Els aparells es col·loquen en diferents topologies, les següents. La més usada és la d'estrella.



El dispositiu central pot ser o un commutador o switch, que només transmet la informació a l'ordinador escollit o el concentrador o hub, que ho henvia a tots.

Per a conectar-se calen els següents dispositius:

-Encaminador o router: Gestiona el trànsit dels paquets depenent de la destinació, la congestió d'internet i la prioritat.

-El mòdem, que modula la senyal per que pugui passar per la xarxa. 


L'amplada de banda és la quantitats de bits transmesos en un segon, BPS.

Una Wi-fi, és una connexió a la xarxa sense fils. 

Així és una xarxa local:

 

Això és un mòdem

1.5 Telefonia mòbil


  

Què és?

La telefonia mòbil és un sistema de comunicació popularitzat a finals del segle XX i que ha anat progressant fins a l'actualitat. Consisteix en un sistema de comunicació no cablejat, bidireccional i punta punt; que emet senyals de veu. Tot i què actualment també s'hi poden enviar missatges de text (SMS), missatges multimèdia, videotrucades, càmara de fotos i un seguit d'aplicacions relacionades amb l'us d'internet (1.7)



Cada telèfon està connectat a una antena o terminal. Aquestes estan connectades a una central base. Tots aquests es comuniquen amb microones de freqüència entre 900 i 2000 MHz. Cada antena té una zona d'abast, que està definida en forma d'hexàgons.





Quan un mòbil s'encen envia una senyal a les antenes avisant que està encés, la que el mòbil rep més fort queda autoasignada. Si el telèfon es desplaça les antenes s'avisaran i la que passi a tenir més potència s'hi autoconnectarà. Si el telèfon rep o realitza una trucada, les estacions es comunicaran amb una central de commutació que els enllaçarà. 


Seguretat

Per tal de protegir el telèfon i la tarjeta SIM, on hi ha la informació privada de cada telèfon, hi ha una sèrie de codis:

-El PIN, són quatre nombres que es poden escollir.
-Si t'equivoques 3 vegades seguides amb el PIN necessites el PUK, un codi de 8 xifres que no es pot canviar i que et donen amb la documentació del telèfon. Si t'equivoques 10 vegades la tarjeta SIM queda bloquejada i mai més no es pot utilitzar. 

-L'IMEI és un codi fixe que cada telèfon té i que només saven la companyia i el usuari. Serveix per poder bloquejar del tot els telèfons de la llista negra. ( Robats, perduts...)




Les quatre grans companyes d'Espanya són:

-Vodafone.
-Movistar.
-Orange
-Yoigo






Primers mòbils.
Mòbil actual.

1.4 La televisió

Què és?

La paraula televisió ve de dos mots llatins: Tele que vol dir a distància i -visió que vol dir vista, veure. Per tant és un mitja de comunicació punt a multipunt amb sistema no cablejat, majoritàriament, i unidireccional. En ella es transmeten imatges i sons. 
La televisió, als inicis era molt senzilla, constava d'un canó, que projectava la imatge, una font de tensió, un sintonitzador i el xassís. 



http://www.automaticwasher.org/TV/pict/025%20Inside%20TV%20Cabinet.jpg 

Als inicis la televisió, al igual que el cinema era en blanc i negre. Posteriorment s'hi va introduir el color. Això és va fer utilitzant píxels led de tres colors, verds blaus i vermells, amb la seva convinació és formen les diferents imatges. Els electrons al passar per ells alliberen fotons que produeixen la imatge. 

         

Amb aquests píxels, tot i que sembla que es creein imatges en moviment es creen fotogrames, iimatges fixes que s'actualitzen unes 25 vegades per segon i que una rere l'altra sembla que la imatge es mogui. 

Actualment la senyal de la tele, que és igual que la de la ràdio però pesa més, es transmet de les maneres següents:

-TDT: televisió digital terrestre que emet les senyals per entenes terrestres.
-La televisió per satèl·lit.
-La televisió per cable.
-La televisió IP, és a dir, per internet.


 Televisió Moderna                        Televisió antiga



dissabte, 8 de febrer del 2014

1.3 La Radio


Què és?

La radio és un sistema de comunicació unidireccional i punt a multi-punt, és a dir que l'emissor transmet el missatge i el reben un nombre indefinit de receptors. És un sistema de comunicacions que es basa en l'emissió de sons a través d'ones de radio. Aquestes van ser descobertes gràcies

al descobriment de les ones electromagnètiques. Heinrich Rudolf Hertz, entre 1886 i 1888, va ser el primer a validar experimentalment les ones electromagnètiques. A partir de l'experiment, que va permetre crear-les va desenvolupar-se molts anys després la radio.

Per tal d'aconseguir crear moltes emissores el que es fa és modular les ones electromagnètiques és a dir canviar la seva freqüència o la seva amplitud.


Amb la freqüència modulada s'anomena FM, té millor qualitat de so però no té un abast tan bo. Amb l'amplitud d'ona modulada s'anomena AM i té una qualitat de so més baixa però la seva senyal arriba més lluny







La radio ha estat utilitzada par moltes coses: Informar-se, amb us militar, com distracció...
Va prendre molta importància fins a la sortida de la tele ja que aquesta té l'avantatge de que pots veure el que d'estant explicant.  A més ara no cal tenir ràdio per escoltar-la ja que tant els telèfons mòbils les tauletes, els ordinadors i els televisors poden emetre els canals de ràdio.   


      Ràdio antiga
  Ràdio antiga oberta


Ràdio moderna

dilluns, 20 de gener del 2014

1.2 El telèfon


Què és?

El telèfon és un dispositiu de telecomunicacions que s'utilitza per transmetre i rebre sons a molta o poca distància. És bidireccional i principalment és cablejat excepte els mòbils que són no cablejats. 


Història

Els telèfons van començar amb un invent de Johan Phiplip Reis que en va crear un que només podia enviar notes musicals. Actualment es considera Antonio Meucci com a inventor. realment Alexander Graham Bell va ser el que el patentar però l'inventor va ser Meucci, entre el 1849 i el 1870. Abans que en Graham bell el patentés. 

Inicialment cada telèfon anava connectat a un altre i per poder trucar a una persona necessitaves un dispositiu i per trucar-ne a un altre un altre. Després es van crear centrals on un empleat (generalment una dona) intercanviava els cables per tal de juntar les trucades.  Actualment ho gestiona un ordinador.
 


Els telèfons poden ser fixes: En la que el telèfon té una ubicació fixaen un lloc específic. Estan connectats a la xarxa per un cable elèctric. Consta d'un micròfon un altaveu un marcatge numèric i un avisador acústic. Els cables poden ser de bronze o de fibra òptica, que transmet senyals de llum.




també poden ser mòbils. Com diu el seu nom poden ser transportats d'un lloc a una altre i no són ncablejats. aquests envien ñles senyals per satèlit. Per tant per ones electromagnètics que van d'un astèlit a l'altre telèfon o be per antenes.